El fenol (CAS 108-95-2) és una substància química industrial important que es coneix amb diversos noms des del seu descobriment al segle XIX. El nom alternatiu més comú és àcid carbòlic, però el fenol també s'anomena hidroxibenzè, benzenol o àcid fènic. Aquest article explica la nomenclatura, les propietats físiques i químiques, les principals aplicacions industrials i les mesures de seguretat necessàries per a la manipulació d'aquesta substància versàtil però perillosa.
Quin és un altre nom per al fenol?
El sinònim més utilitzat de fenol és l'àcid carbòlic. Aquest nom es remunta als primers dies de la cirurgia antisèptica, quan el fenol s'utilitzava com a desinfectant. En la nomenclatura química sistemàtica, el fenol s'anomena hidroxibenzè o benzenol, reflectint la seva estructura: un anell de benzè (C6H5) que porta un grup hidroxil (-OH). La fórmula molecular és C6H6O i el pes molecular és 94,11 g/mol. El terme àcid carbòlic encara es troba a la literatura històrica i en alguns contextos industrials i mèdics, però les fulles de dades de seguretat modernes i les normatives generalment utilitzen el nom de fenol juntament amb el seu número CAS 108-95-2.
Propietats físiques i químiques
| Propietat | Valor típic |
|---|---|
| Fórmula molecular | C6H6O |
| Pes molecular | 94,11 g/mol |
| Aparença | Sòlid cristal·lí incolor a rosa clar, o líquid quan es fon |
| Punt de fusió | Uns 40,5 graus |
| Punt d'ebullició | Uns 181,7 graus |
| Densitat (20 graus) | Uns 1,07 g/cm3 |
| Solubilitat en aigua | Uns 8 g per 100 ml a temperatura ambient |
| Olor | Olor dolç i característic |
El fenol és un àcid feble. És més àcid que els alcohols alifàtics perquè el grup hidroxil està unit directament a l'anell aromàtic, que estabilitza l'anió fenòxid. És soluble en la majoria de dissolvents orgànics, parcialment soluble en aigua i altament reactiu davant les reaccions de substitució electròfila.
Principals usos industrials del fenol
El fenol és una matèria primera bàsica per a la indústria química. Les seves principals aplicacions inclouen les següents:
Resines: el fenol reacciona amb el formaldehid per produir resines fenòliques, que s'utilitzen en adhesius, compostos d'emmotllament, laminats i materials aïllants. També és una matèria primera per a resines epoxi.
Bisfenol A: el fenol i l'acetona es combinen per produir bisfenol A (BPA), l'intermedi clau per als plàstics de policarbonat i les resines epoxi.
Caprolactama i niló: el fenol participa en la síntesi de caprolactama, que es polimeritza en fibres de niló i plàstics d'enginyeria.
Àcid salicílic i productes farmacèutics: el fenol es converteix en àcid salicílic, que s'utilitza per fabricar aspirina i altres productes farmacèutics, així com colorants i auxiliars tèxtils.
Desinfectants i antisèptics: El fenol i els seus derivats com els cresols s'utilitzen en desinfectants, antisèptics i conservants.
Plaguicides: El fenol serveix com a intermedi en la producció d'herbicides, insecticides i fungicides.
Dissolvent i extracció: en el refinament del petroli, el fenol s'utilitza com a dissolvent i additiu per als processos de refinació i extracció d'oli lubricant.
Riscos per a la salut i consideracions de seguretat
El fenol és una substància tòxica i corrosiva. Provoca cremades greus a la pell i als ulls, i s'absorbeix fàcilment a través de la pell intacta, la qual cosa pot provocar una intoxicació sistèmica que afecta el sistema nerviós, el fetge i els ronyons. La inhalació de vapors irrita les vies respiratòries. En la normativa de transport, el fenol sòlid s'assigna la ONU 1671, una substància tòxica de classe 6.1 amb propietats corrosives, mentre que el fenol fos s'assigna la ONU 2312. A causa d'aquests perills, el fenol només s'ha de manipular amb l'equip de protecció personal adequat: guants i botes resistents als productes químics, roba de protecció, pantalla facial o ulleres respiratòries on hi pugui haver vapors i ulleres.
Pautes d'emmagatzematge i manipulació
El fenol s'ha d'emmagatzemar en un lloc fresc, sec i ben ventilat, lluny de la calor, les flames obertes i els materials incompatibles com els oxidants forts. El fenol sòlid s'ha de conservar en recipients ben tancats per evitar l'absorció d'humitat i la contaminació. Quan s'emmagatzema com a líquid, s'ha de mantenir fos o manipulat amb sistemes de transferència escalfats, ja que es solidifica per sota d'uns 40 graus. Les zones d'emmagatzematge han d'estar equipades amb equips de contenció de vessaments i d'extinció d'incendis. En cas de contacte amb la pell, la roba contaminada s'ha de treure immediatament i esbandir la pell amb grans quantitats d'aigua o polietilenglicol, seguit d'una avaluació mèdica immediata.
Preguntes freqüents
Quin és un altre nom per al fenol?El fenol es coneix comunament com àcid carbòlic. Els seus noms sistemàtics inclouen hidroxibenzè i benzenol, i el número CAS és 108-95-2.
L'àcid carbòlic és el mateix que el fenol?Sí. L'àcid carbòlic és el nom històric del fenol, que es va utilitzar com a antisèptic al segle XIX. Els dos termes es refereixen al mateix compost.
Per a què s'utilitza principalment el fenol?El fenol s'utilitza principalment per produir resines fenòliques i epoxi, bisfenol A, caprolactama per a niló, àcid salicílic per a productes farmacèutics, desinfectants, pesticides i dissolvents industrials.
El fenol és perillós?Sí. El fenol és corrosiu i tòxic. Provoca cremades greus, s'absorbeix a través de la pell i pot provocar intoxicació sistèmica, per la qual cosa requereix una estricta gestió de la seguretat.
Quin número ONU s'assigna al fenol sòlid?El fenol sòlid té l'assignació ONU 1671 com a substància tòxica de classe 6.1 amb propietats corrosives i el fenol fos s'assigna l'ONU 2312.
Com s'ha d'emmagatzemar el fenol?Emmagatzemar en un lloc fresc, sec i ben ventilat en recipients tancats, lluny d'oxidants i fonts d'ignició, amb la contenció de vessaments i equips de protecció personal adequats disponibles.





