Rivaroxabanés un nou anticoagulant oral que és un inhibidor directe del factor Xa.
1. Mecanisme d'actuació
El factor de coagulació Xa juga un paper clau en el procés de coagulació. Es troba a la intersecció de les vies de coagulació endògena i exògena i converteix la protrombina en trombina. El rivaroxaban actua directament sobre el factor de coagulació Xa i, en inhibir selectivament la seva activitat, bloqueja la producció de trombina, inhibint així eficaçment la coagulació de la sang.
2. Escenaris d'aplicació clínica
Després de la cirurgia ortopèdica (p. ex. reemplaçament de maluc o genoll), els pacients tenen un major risc de trombosi venosa a causa d'un trauma quirúrgic, un repòs prolongat al llit i altres factors. El rivaroxaban pot reduir eficaçment el risc de TEV en aquests pacients, inclosa la prevenció de la trombosi venosa profunda (TVP) i l'embòlia pulmonar (EP) a causa del despreniment de la TVP.
El rivaroxaban es pot utilitzar per tractar pacients que han estat diagnosticats de TEV i pot dissoldre els coàguls de sang que ja s'han format i reduir símptomes com la inflor i el dolor a les cames. En pacients amb fibril·lació auricular no-valvular, la sang tendeix a acumular-se a les aurícules i formar coàguls de sang a mesura que les aurícules perden la seva contracció rítmica normal. El rivaroxaban pot reduir el risc d'ictus en aquests pacients i prevenir conseqüències greus com l'embòlia cerebral causada per coàguls sanguinis desplaçats.
3. Avantatges i característiques
Fàcil d'utilitzar: el rivaroxaban és un preparat oral, relativament senzill d'utilitzar en comparació amb els anticoagulants tradicionals (com la warfarina) que requereixen un seguiment freqüent dels paràmetres de coagulació i un ajust de la dosi. Els pacients no necessiten anar a l'hospital per fer anàlisis de sang freqüents per ajustar la dosi, la qual cosa millora molt el compliment del pacient.
Ràpid inici d'acció i efecte estable: després de l'administració oral, es pot absorbir ràpidament i exercir un efecte anticoagulant. A més, el seu efecte anticoagulant és relativament estable i pot mantenir l'estat anticoagulant de manera eficaç amb la dosi adequada, la qual cosa redueix el risc d'una anticoagulació insuficient o d'una anticoagulació excessiva.
