Propietats del diclorometà
El diclorometà (CH2Cl2, CAS 75-09-2), comunament abreujat com a DCM i també anomenat clorur de metilè, és un líquid incolor i volàtil amb una olor dolça semblant al cloroform. És més dens que l'aigua, amb una densitat d'uns 1,33 g/cm³, i té un punt d'ebullició d'aproximadament 40 graus. El DCM és membre de la família de dissolvents clorats i es troba entre els metàns clorats menys tòxics, tot i que encara s'apliquen els límits d'exposició laboral.
Quan el DCM i l'aigua s'agiten i es deixen assentar, es formen dues capes diferents: la capa orgànica de DCM a la part inferior i la capa aquosa a la part superior. Només una petita quantitat de DCM es dissol en aigua, i una quantitat igualment petita d'aigua es dissol en DCM.
Polaritat i constant dielèctrica
La clau per entendre aquest comportament rau en la polaritat molecular. L'aigua és un dissolvent fortament polar amb una alta constant dielèctrica d'uns 80 a 20 graus. El DCM té una constant dielèctrica d'uns 9,1, la qual cosa el situa en un rang intermedi: és més polar que l'hexà, però molt menys polar que l'aigua.
En química, la regla pràctica del semblant es dissol, afirma que els dissolvents amb polaritat similar tendeixen a ser miscibles, mentre que els dissolvents amb polaritat molt diferent tendeixen a separar-se. La gran bretxa entre les constants dielèctriques de l'aigua i el DCM significa que les molècules d'aigua interaccionen molt més fortament entre elles, mitjançant enllaços d'hidrogen, que no pas amb les molècules de DCM. Aquesta preferència energètica separa els dos líquids en fases separades.
Estructura molecular i efectes dipols
Tot i que cada enllaç carboni-clor del DCM és polar, la molècula en conjunt només té un moment dipolar net modest. La geometria tetraèdrica de la molècula CH2Cl2 cancel·la parcialment els dipols d'enllaç individuals, deixant una molècula que es comporta com a poc polar en les seves interaccions amb altres espècies.
Més important encara, el DCM no pot formar enllaços d'hidrogen forts amb l'aigua. Els àtoms d'hidrogen del DCM estan units al carboni, no a l'oxigen o al nitrogen, de manera que no poden donar enllaços d'hidrogen de la força que l'aigua forma entre les seves pròpies molècules. Els àtoms de clor només poden actuar com a acceptors febles d'enllaç d'hidrogen. Com a resultat, l'energia obtinguda barrejant DCM amb aigua és petita i la penalització d'entropia d'interrompre la xarxa d'enllaços d'hidrogen de l'aigua no es compensa.
Solubilitat quantitativa
A 20 graus, la solubilitat del DCM en aigua és d'aproximadament 1,3 g per 100 ml, i la solubilitat de l'aigua en DCM és igualment baixa. Aquestes xifres són prou petites que, per a la majoria de finalitats pràctiques, el DCM i l'aigua es consideren immiscibles i es separen per decantació o amb un embut de separació. El petit grau de solubilitat mútua és de vegades una preocupació en els treballs d'extracció, on la capa aquosa pot retenir traces de DCM que s'han d'eliminar en passos aigües avall.
Conseqüències pràctiques a la indústria i al laboratori
Extracció líquid-líquid: el DCM és un dissolvent clàssic per extreure compostos orgànics de solucions aquoses perquè forma una capa orgànica neta i densa.
Desgreixatge i neteja: la mala miscibilitat amb l'aigua permet als netejadors a base de DCM eliminar olis i greixos, després dels quals es pot separar i tractar la fase aquosa.
Recuperació de dissolvents: la diferència de densitat i la separació de fases netes fan que la recuperació de DCM de l'aigua de procés sigui relativament senzilla mitjançant la decantació i la destil·lació.
Control ambiental: com que el DCM és un compost orgànic volàtil amb problemes de persistència, els fluxos de residus que contenen DCM s'han de tractar d'acord amb la normativa mediambiental.
Preguntes freqüents
Per què el DCM no es barreja amb aigua?
El DCM i l'aigua tenen polaritats i capacitats d'enllaç d'hidrogen molt diferents. L'aigua forma una forta xarxa d'enllaços d'hidrogen que exclou les molècules de DCM poc polars, de manera que els dos líquids se separen en capes diferents.
El diclorometà és el mateix que el clorur de metilè?
Sí. El diclorometà i el clorur de metilè són dos noms per al mateix compost, CH2Cl2, CAS 75-09-2, abreujat DCM.
El DCM és polar o no polar?
El DCM és un dissolvent poc polar amb una constant dielèctrica d'aproximadament 9,1. És més polar que els hidrocarburs com l'hexà però molt menys polar que l'aigua.
Per què s'utilitza DCM en l'extracció?
El DCM s'utilitza en l'extracció perquè dissol una àmplia gamma de compostos orgànics, és immiscible amb aigua, té una densitat convenient i s'evapora ràpidament a baixa temperatura.
El DCM és més pesat que l'aigua?
Sí. El DCM té una densitat d'uns 1,33 g/cm³, de manera que la capa orgànica s'enfonsa per sota de la capa aquosa quan es barregen les dues.
És perillós manejar DCM?
El DCM requereix atenció: és un dissolvent volàtil amb límits d'exposició laboral, pot irritar la pell i els ulls, i s'ha d'utilitzar amb ventilació i equips de protecció individual adequats.





